Enllaç vídeo: https://youtu.be/kYcsM3UdkAg
Benvolguts Urgellencs i Urgellenques,
És un gran honor per nosaltres representar a tot el col·lectiu sanitari i no sanitari per anunciar la Festa Major d’enguany. També agrair a l’Ajuntament que ens ha ofert l’oportunitat de donar-nos veu.
Ho vèiem lluny, la Xina... imatges de gent amb mascareta, nombre de morts diaris, i de sobte a Europa, a Itàlia i de cop i volta, a Espanya, a Catalunya i a la Seu d’Urgell. Ens va agafar amb el “cul a l’aire” tot i que ja teníem preparat el Pla de contingència i estàvem amb contacte continu amb el CatSalut, epidemiologia i Salut Pública.
Paraules com situació excepcional, estat d’alarma, EPIs comencen a formar part de les nostres vides. Tot el personal sanitari ens posem a disposició del nostre centre les 24h del dia. Tots, tots ens posem mans a l’obra. Com petites formiguetes ens arremanguem davant un futur del tot incert i fosc. Por, neguit, moments de tensió estan a flor de pell.
Que difícil! Que difícil ha estat i està essent. Qui ens ho havia de dir!
Recordem que quan va començar aquest malson, tots pensàvem que el que estàvem vivint no era real. Estàvem essent els protagonistes “d’Armageddon”! però malauradament no es tractava d’una pel·lícula sinó del nostre dia a dia:
Constantment ens bombardegen amb correus electrònics i nous protocols. Fem canvis interns en el nostre centre per tal d’aïllar el virus amb el nostre millor saber fer. I arriba el primer pacient... Ens acompanya la impotència que es sent davant la incertesa a què ens enfrontem. És com una batalla a cegues, posant totes les armes que tenim (coneixements, voluntat de lluitar...) i amb el poc material de que disposem ens protegim i tot just començar, companys nostres s´han de confinar. I això, ens fa defallir. Quan acabem la jornada de treball el primer que fem és una dutxa a consciència, netejant cada mil·límetre de la nostra pell i arribes a casa marcant distàncies, ni un petó, ni una abraçada i amb un somriure dius “ens en sortirem” i procures no escoltar el degoteig de morts diaris i centres la teva vida a la llar fent exercici, llegint, badant.. L’endemà quan t’aixeques ,de nou vas a la feina amb el silenci dels carrers, la companyia del cant dels ocells i el mal de cap intens continu. I passen els dies i cada cop tenim més usuaris. És molt important el ritual previ a l’entrar amb contacte amb el malalt i com a equip que som, necessitem la mirada de l’altre per assegurar-nos que l’EPI està correcte i ens emmirallem els uns en els altres ( gorra, mascareta, protecció facial, guants, bata, doble guant i polaines) i estem amb el pacient que ens espera amb il·lusió i amb un somriure als llavis que només s’aprecia per les arrugues dels ulls. Som molt conscients que aquells moments son crucials per valorar l’estat del malalt donat que en un obrir i tancar d’ulls es pot complicar. Som la seva família! Ningú més el pot visitar. Fem videotrucades però molts d’ells les rebutgen per no entristir als seus familiars. I quan sortim de l’habitació, els nostres companys ens esperen amb lleixiu a les mans i revisant tots els passos a seguir per treure’ns la carcassa que portem: “ de ben segur que vosaltres també teniu roba tacada de lleixiu”. I ens arriben regals dels urgellencs i urgellenques, i ho celebrem amb alegria, i ens arriba material nou i ens sentim emocionats per la nostra batalla diària i plorem, i riem i ballem, i amb l’EPI posat abans d’entrar a les habitacions ens abracem, i saltem, i veiem el futur amb esperança i diem “Tot anirà bé”. I pensem amb els nostres companys que estan a casa i amb enyorança ens voldrien acompanyar però sens dubte, els portem al nostre cor, perquè tots som una petita gran família.
I de sobte, ens arriben les PCR’S i les comencem a fer a tot drap, massivament. També els tests d’antígens, que ens escurça el temps de diagnòstic de la covid-19. Amb la incertesa d’aquests moments, la llum es fa present amb l’arribada de les vacunes. Vacunes!! La nostra gran esperança. Avui, un 58,5% de persones ja estan vacunades a l’Alt Urgell i des d’aquí fem una crida encoratjant als que encara no ho heu fet, a que us vacuneu per acabar amb aquest malson. No hi ha excuses que valguin, hi ha vacunes suficients per tothom.
Volem també aprofitar aquesta oportunitat per reivindicar millores en les nostres condicions laborals “No us espanteu que no us farem ara un discurs sindicalista”.
Els sanitaris hi hem estat, hi som i sempre hi serem.
I això s’ha de valorar.
Amb aquesta pandèmia s’ha vist més que mai lo essencial de la nostra feina, nosaltres: CUIDEM, amb majúscules.
Volem fer arribar el nostre més sincer condol a totes les famílies que malauradament han perdut als seus éssers estimats.
Per acabar, des d’aquest balcó, res millor que expressar també la nostra més profunda gratitud a tot el poble, amb una especial atenció al petit botiguer, a les persones anònimes que ens han fet arribar petits grans detalls i a les grans superfícies: tots plegats ens han ajudat a agafar forces per tirar endavant sense defallir. No ens oblidem tampoc dels familiars dels pacients per la seva comprensió a l’hora d’haver d’estar separats dels seus. I per últim afegir també el gran suport que hem rebut sempre per part dels de casa.
Aquesta lluita es de TOTS.
GRÀCIES!
Aquest any si que tenim festa major! Gaudim-la i anem en compte urgellencs i urgellenques!
US DESITJEM UNA MOLT BONA FESTA MAJOR!
